Raquel Avellaneda

NOM: Raquel Avellaneda Gómiz

ESPECIALITAT: Dibuix

SOBRE L’AUTORA: La Raquel és una artista Llicenciada en Belles Arts i amb un Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat, Formació Professional i Idiomes en l’especialitat de Dibuix (ambdós per la Universitat de Barcelona).

Nascuda i resident a Mollet del Vallès, la seva petita trajectòria artística l’ha portat a concebre l’Art com una manifestació del pensament, un llenguatge universal capaç de transmetre discursos ètics i estètics sobre el sentit de la nostra existència. No creu en l’especialització disciplinar com a artista, doncs pensa en la multidisciplinarietat com a fet enriquidor i constructor del discurs conceptual, la materialització de la idea composa el missatge.

CONTACTE:

Correu electrònic: raquel.avgo@gmail.com

Telèfon: 609 109 188

INTERVENCIÓ A L’ULL DE PEIX: L’obra que ens va dur es titula Cántame y edúcame (2010/2011). És una sèrie de 5 dibuixos acompanyats per textos, àudio i un recull de cançons infantils populars.

L’obra és una crítica a l’educació sexista que se’ns presenta de forma lúdica i com a herència familiar. L’entorn actual continua replet de missatges masclistes que s’endinsen en la nostra construcció identitària passant desapercebuts, marcant diferències de gènere, la submissió de la dona davant la masculinitat, la passivitat social femenina i fins i tot la violència sexista i l’abús sexual se’ns presenta en cançons populars i educatives a través del joc infantil.

Les cinc nenes que retrata el projecte són ara dones, mares totes, lluitadores i treballadores que van néixer durant les dècades dels anys 50 i 60, època especialment dura i estigmatitzadora per la dona al nostre país. Transporta les imatges de la seva infantesa al dia d’avui per re-pensar sobre la seva infància en aquest sentit, una infància inacabada i amb mancances que portàren a una maduresa precipitada i fortament condicionada per la societat.

Es presenten a peu de terre recordant precissament que no queda tan lluny, ESTEM TREPITJANT EL MATEIX TERRA, doncs l’herència generacional popular continua mantenint la difussió discreta d’aquest tipus de missatges reafirmant desigualtats.

A continuació alguns exemples d’aquestes imatges: